Levi Strauss

Seu	San Francisco, EEUU
Any de fundació	1873
Facturació	4.100 milions $
Beneficis	152 milions $
Punts de venda a Europa	55000 punts de venda a 110 països
Propietaris	Els descendents de la família de Levi Strauss i els seus familiars. Fideïcomissaris: Miriam L. Haas, Peter E. Haas Jr, Robert D. Haas i Stephen C. Neal
Direcció Executiva	John Anderson
Productes	Texans, pantalons casuals i de vestir, bruses, faldilles, jaquetes, calçat i accessoris relacionats. Marques: Levi’s, Dockers i productes amb la signatura “by Levi Strauss & Co”
Països/Zones de producció	Egipte, Lesotho, Madagascar, Maurici, Marroc, Sud-àfrica,Tunísia, Argentina, Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, República Dominicana, El Salvador, Guatemala, Haití, Mèxic, Nicaragua, Perú, Estats Units, Uruguai, Bangla Desh, Cambotja, Xina (República Popular de la Xina), Hong Kong, Índia, Indonèsia, Japó, Corea, Corea del Sud (República de Corea), Malàisia, Pakistan, Filipines, Sri Lanka, Taiwan, Tailàndia, Turquia, Turkmenistan, Vietnam, Bulgària, Grècia, Itàlia, Polònia, Portugal, Romania, Suïssa
Transparència
Levi Strauss & Co va acceptar contestar el qüestionari que la CRN li va fer arribar a principis del 2010 i va proporcionar documentació addicional. L’any 2005, l’empresa va publicar la seva llista de proveïdors. El codi de conducta de Levi’s està disponible per al públic a través de la pàgina web de l’empresa. Les persones consumidores poden aconseguir algunes dades sobre els països on produeix i l’estructura de la cadena de subministrament. Levi’s no publica cap informe social i no facilita els resultats de les auditories realitzades als seus proveïdors.
Compromís formal amb els estàndards laborals
Levi Strauss & Co disposa de codi de conducta. El codi de conducta… …indica si preval l’estàndard més alt en cas de discrepància entre les lleis locals i els estàndards internacionals. …declara que Levi Strauss & Co és responsable de la implementació del codi de conducta a tota la cadena de subministrament (incloent les subcontractacions). …inclou mesures per al supervisió de les condicions laborals als centres de producció. …inclou l’obligació de pagar el salari mínim legalment establert en cada país de producció, …compromet formalment a respectar els estàndards internacionals del treball, …estableix un màxim de 60 hores de treball setmanals en tota la seva cadena de subministrament (48 hores convencionals més 12 hores extraordinàries). …apel·la a unes condicions de treball higièniques i segures. …exigeix la formalització de les relacions laborals entre proveïdors i persones treballadores a través dels contractes. Però… …no es fa referència explícita a tots els convenis fonamentals de l’OIT. …no esmenta que les hores extraordinàries només han de produir-se de manera ocasional i que s’han de remunerar amb un suplement. …no obliga a garantir un salari mínim vital durant l’horari normal de treball, sense hores extres. …no esmenta explícitament el compromís de posar fi a les pitjors formes de treball infantil, amb referència al Conveni 182 de l’OIT.
Aplicació dels compromisos i coherència
El codi de conducta està traduït a la majoria dels idiomes dels països on l’empresa té proveïdors. Els contractes de subministrament inclouen l’obligació de complir el codi de conducta per part dels proveïdors i les fàbriques que subcontractin. Levi’s diu portar a terme formacions sobre drets laborals a les persones treballadores o als directius de les fàbriques proveïdores, incloent-hi la llibertat d’associació i la negociació col·lectiva com a temes rellevants. L’empresa no té planejat implementar mesures per promoure el pagament de salaris mínims vitals en la seva cadena de subministrament. S’han establert procediments per millorar la planificació de la producció i evitar la realització d’hores extres excessives a les fàbriques proveïdores. No s’ofereixen incentius econòmics per a que les fàbriques proveïdores mantinguin unes bones condicions laborals. Part de la producció es realitza en països i zones on la llibertat d’associació no és garantida per la llei.
Verificació i diàleg amb els actors socials
L’empresa no participa en cap iniciativa empresarial de responsabilitat social. Levi’s no facilita els resultats de les seves auditories socials. L’empresa disposa de plans de correcció de les violacions dels drets laborals i del seu propi codi de conducta en les fàbriques proveïdores. Ha proporcionat exemples documentats de l’aplicació d’aquests plans. No forma part de cap iniciativa Multi-Stakeholder.
Violacions dels drets laborals i conflictes públics
Entre 1999 i 2009, Levi’s ha estat involucrada en 6 Accions Urgents. 5 d’elles relatives a limitacions de la llibertat d’associació en fàbriques proveïdores i 1, a Saipan, relacionada amb problemes de violacions molt greus dels drets laborals. Recentment, Levi’s ha estat involucrada en una Acció Urgent a Mèxic. Les denúncies de les ONG locals fan referència a excessos en la realització d’hores extra. L’empresa ha reaccionat positivament i de forma immediata. També durant el 2010, Levi’s està involucrada en una Acció Urgent a Haití sobre accions contràries a la llibertat d’associació i a la negociació col·lectiva per part d’una empresa proveïdora. L’empresa ha reaccionat positivament i de forma immediata.
Comentaris de la CRN
Levi Strauss & Co va ser la primera empresa internacional de roba que va redactar el seu propi codi de conducta de pràctiques laborals aplicable a tota la cadena de subministrament: “Levi Strauss & Co. Global Sourcing and Operating Guidelines” (1991). Levi’s ha realitzat molts esforços per esdevenir un referent en la implementació dels estàndards laborals bàsics en tota la seva cadena de subministrament, però això no significa que els casos de violacions dels drets de les persones treballadores i les Accions Urgents no s’hagin anat succeint en els darrers anys. Als 90, l’empresa va patir una forta reestructuració i va tancar moltes de les fàbriques d’Europa i els EEUU. L’any 1999, Levi’s va entrar a la Ethical Trading Initiative. Però el 2007 va abandonar la iniciativa degut a discrepàncies en el tema dels salaris mínims. L’empresa es va negar a incloure referències al salari mínim vital al seu codi de conducta argumentant que es tractava d’una aspiració i no d’una política concreta i aplicable que es pogués convertir en norma immediatament. La CRN considera que les iniciatives Multi-Stakeholder són l’espai idoni per a que els actors socials col·laborin per aconseguir uns salaris suficients per viure però Levi’s va decidir quedar fora d’aquest procés.
Fonts d’informació	La major part de la informació l’ha facilitat la pròpia empresa a través del qüestionari contestat a principis de 2010