Zara, H & M, Levi ‘s, Diesel o Lee estan sota pressió per l’informe que presenta Campanya Roba Neta que revela que se segueixen desgastant texans utilitzant la tècnica mortal del sandblasting en fàbriques proveïdores de Bangla Desh.

La Campanya Roba Neta  presenta el nou informe “Texans mortals” que demostra que en les fàbriques de Bangla Desh que produeixen roba per a l’exportació al mercat europeu se segueix utilitzant la tècnica del sandblasting posant en greu risc la vida de les persones treballadores que són exposades a contraure greus malalties pulmonars, entre elles silicosi.

El sandblasting s’ha convertit en el mètode principal per l’acabat de la majoria dels texans que ofereixen un look “desgastat”. L’envelliment artificial del vaquer s’aconsegueix projectant raigs de sorra a alta pressió sobre la tela vaquera.

La investigació de terreny revela que, tot i que moltes marques internacionals com Zara, H & M, Levi ‘s, Diesel o Lee hagin prohibit la tècnica del sandblasting en les seves cadenes de producció des que s’iniciés fa un any la campanya internacional “No-sandblasting”, la veritat és que no sembla que hagin adoptat les mesures preventives i de seguretat necessàries perquè la prohibició sigui efectiva.

L’informe descobreix que independentment de si una marca ha prohibit o no l’ús de la tècnica del sandblasting se segueix utilitzant – tant de forma manual com mecànica – en les fàbriques de Bangla Desh. La investigació demostra a més que el risc de contraure silicosi no se circumscriu només a la tècnica manual sinó també a la mecànica, perquè no s’aplica el raig de sorra en compartiments perfectament estancs, la maquinària utilitzada és vella i no existeixen o no s’usen els equips de seguretat necessaris per protegir els / les treballadors / es de la inhalació de pols de sílice.

Les persones treballadores entrevistades van declarar que poden arribar a realitzar torns de fins a 12 hores al dia en sales plenes de pols, amb poca ventilació i sense protecció adequada de seguretat. Moltes de les persones entrevistades patien constants atacs de tos i dificultats respiratòries. També van afirmar que sovint la producció es porta a terme a la nit per evitar les visites dels auditors. La majoria coneixia a persones que ja havien emmalaltit.

L’informe recull testimonis de persones treballadores que han rebut instruccions d’utilitzar sandblasting per complir els terminis exigits per les empreses clients, encara que aquestes ho hagin prohibit expressament. El propietari d’una de les fàbriques declara que li és impossible complir amb els dissenys demandats sense recórrer a l’ús de sandblasting.

També posa de manifest la falta d’atenció mèdica proporcionada als i les treballadores que han contret la malaltia a Bangla Desh i les dificultats que existeixen per aconseguir el diagnòstic i tractament adequats, en part a causa de la manca de consciència per part de els / les professionals mèdics a l’hora de vincular la malaltia de silicosi amb la indústria de roba.

En la majoria de les fàbriques investigades ha quedat patent que la repercussió de la prohibició ha estat irregular, la supervisió escassa i les mesures adoptades fins ara han estat burlades àmpliament. L’informe demostra que no n’hi ha prou amb la prohibició voluntària de les empreses per aconseguir que deixar de causar malalties i morts de silicosi.

“És alarmant que la moda segueixi cobrant-se vides de persones treballadores per desgastar texans gairebé una dècada després que els metges donessin la veu d’alarma per l’elevat nombre de casos de silicosi entre les persones treballadores de la indústria de roba a Turquia “, va dir Eva Kreisler, coordinadora estatal de la Campanya Roba Neta,” les marques de moda tenen encara molt marge d’actuació per eradicar aquesta tècnica i evitar més morts “.

Recomanacions:
La xarxa internacional Campanya Roba Neta planteja una sèrie de recomanacions que tant les marques com els governs i organismes internacionals haurien d’adoptar per posar fi a l’ús del sandblasting en la indústria de roba.

Les empreses haurien de revisar els seus dissenys i terminis de producció per permetre als proveïdors canviar a altres tècniques d’acabat de texans. També haurien de treballar estretament amb els sindicats locals i organitzacions de defensa dels drets laborals per garantir que la prohibició es respecta.

Els governs dels països productors haurien de prohibir l’ús d’aquesta tècnica i els de la Unió Europea d’introduir una prohibició d’importació dels productes que hagin estat sotmesos a sandblasting. A més, la Campanya Roba Neta promou que la indústria de roba sigui inclosa en el Programa d’Eradicació Mundial de la Silicosi de l’Organització Mundial de la Salut / Organització Internacional del Treball Internacional i la posada en marxa d’un programa específic per Bangla Desh.

Descarregar el resum de l’informe en castellà

Descarregar l’informe complet en anglès

La Campanya Roba Neta, coordinava a nivell estatal per SETEM, presenta el nou informe “Texans mortals” que demostra que a les fàbriques de Bangladesh que produeixen roba per a l’exportació al mercat europeu es continua utilitzant la tècnica del sandblasting, posant en greu perill la vida de les persones treballadores que s’exposen a contraure greus malalties pulmonars, entre elles silicosis.

El sandblasting s’ha convertit en el mètode principal per a l’acabat de la majoria dels texans que ofereixen un “look desgastat”. L’envelliment artificial del texà s’aconsegueix projectant ràfegues d’arena a alta pressió sobre la tela vaquera.

La investigació de terreny revela que, tot i que moltes marques internacionals com Zara, H & M, Levi ‘s, Diesel o Lee han prohibit la tècnica del sandblasting en les seves cadenes de producció des que es va iniciar fa un any la campanya internacional “No-sandblasting”, la veritat és que no sembla que hagin adoptat les mesures preventives i de seguretat necessàries perquè la prohibició sigui efectiva.

L’informe descobreix que independentment de si una marca ha prohibit o no l’ús de la tècnica del sandblasting, aquesta se segueix utilitzant – ja sigui de forma manual o mecànica – a les fàbriques de Bangladesh. La investigació demostra a més que el risc de contraure silicosi no se circumscriu només a la tècnica manual sinó també a la mecànica, perquè no s’aplica la ràfega de sorra en compartiments perfectament estancs, la maquinària utilitzada és vella i no existeixen o no s’usen els equips de seguretat necessaris per protegir els treballadores i les treballadores de la inhalació de pols de sílice.

Les persones treballadores entrevistades van declarar que poden arribar a realitzar torns de fins a 12 hores al dia en sales plenes de pols, amb poca ventilació i sense la protecció adequada de seguretat. Moltes de les persones entrevistades patien constants atacs de tos i dificultats respiratòries. També van afirmar que sovint la producció es porta a terme a la nit per evitar les visites dels auditors. La majoria coneixia a persones que ja havien emmalaltit.

L’informe recull testimonis de persones treballadores que han rebut instruccions d’utilitzar el sandblasting per complir els terminis exigits per les empreses clients, encara que aquestes ho hagin prohibit expressament. El propietari d’una de les fàbriques declara que li és impossible complir amb els dissenys demandats sense recórrer a l’ús de sandblasting.

L’informe també posa de manifest la falta d’atenció mèdica proporcionada als/les treballadors/es que han contret la malaltia a Bangladesh i les dificultats que existeixen per aconseguir el diagnòstic i el tractament adequats, en part a causa de la manca de consciència per part de els i les professionals mèdics a l’hora de vincular la malaltia de silicosi amb la indústria de roba.

A la majoria de les fàbriques investigades ha quedat patent que la repercussió de la prohibició ha estat irregular, la supervisió escassa i les mesures adoptades fins ara han estat burlades àmpliament. L’informe demostra que no n’hi ha prou amb la prohibició voluntària de les empreses per aconseguir que els treballadors i les treballadores deixin d’emmalaltir i fins i tot morir de silicosi.

“És alarmant que la moda se segueixi cobrant vides de persones treballadores per desgastar texans gairebé una dècada després que la medicina turca donés la veu d’alarma per l’elevat nombre de casos de silicosi entre les persones treballadores de la indústria de roba a Turquia”, va dir Eva Kreisler, coordinadora estatal de la Campanya Roba Neta, “les marques de moda tenen encara molt marge d’actuació per eradicar aquesta tècnica i evitar més morts”.

Recomanacions:
La xarxa internacional Campanya Roba Neta planteja una sèrie de recomanacions que tant les marques com els governs i organismes internacionals haurien d’adoptar per posar fi a l’ús del sandblasting en la indústria de roba.

Així, les empreses haurien de revisar els seus dissenys i terminis de producció per permetre als proveïdors utilitzar altres tècniques en l’acabat de texans. També haurien de treballar estretament amb els sindicats locals i organitzacions de defensa dels drets laborals per garantir que la prohibició es respecta.

Els governs dels països productors haurien de prohibir l’ús d’aquesta tècnica i els de la Unió Europea haurien d’introduir una prohibició d’importació dels productes que hagin estat sotmesos a sandblasting. A més, la Campanya Roba Neta promou que la indústria de roba sigui inclosa en el Programa d’Eradicació Mundial de la Silicosi de l’Organització Mundial de la Salut / Organització Internacional del Treball i la posada en marxa d’un programa específic per Bangladesh.

Més informació:

Campanya NoSandblasting

Campanya Roba Neta 

Descarrega’t el resum executiu de l’informe en castellà

Descarrega’t l’iforme compet en anglès

Aminul Islam, membre de l’organització Bangladeshi Center for Worker Solidarty (BCWS) de Bangla Desh que forma part de la xarxa de la Campanya Roba Neta internacional, ha estat trobat assassinat amb senyals d’haver partit brutals tortures. Islam va col·laborar amb la cadena de televisió nord americana ABC en la producció d’un reportatge que denunciava les condicions de risc en que treballen les obreres i els obrers de la indústria bengalí de la confecció. Islam també ha estat treballant recentment en la formació i organització de les persones treballadores de les fàbriques del “Shanta Group”, empresa proveïdora de marques internacionals com Tommy Hilfiger, Nike y Ralph Lauren.

Foto: Workers Rights Consortium

Bangla Desh presenta els salaris i els costos laborals industrials més baixos del planeta. El 2006, després de manifestacions multitudinàries i forts enfrontaments entre obrers i obreres i dispositius policials, el govern va incrementar el salari mínim mensual al sector de la confecció fins arribar als 1.662,50 Taka (aproximadament 20 euros). Quan els treballadors i les treballadores van sortir al carrer per protestar pel que consideraven un increment del tot insuficient, la repressió va ser molt més intensa i es van empresonar diversos líders de les organitzacions de persones treballadores.

Però els costos que les inversores s’estalvien a Bangla Desh no són només els salarials. La extrema precarietat de les fàbriques i tallers bengalís ha convertit la indústria d’aquest país en una font inesgotable de catàstrofes laborals. L’any 2006, un incendi a la fàbrica Chittagong va matar 50 treballadores i treballadors i en va ferir 100 més. El mateix any, l’esfondrament del Phoenix Building, va acabar amb la mort de 19 persones i amb 50 més de ferides a les que caldria afegir les treballadores de la factoria del Imam Group, que van sentir l’explosió i van patir les conseqüències d’una fugida desordenada d’unes instal·lacions no preparades per aquest tipus d’emergències. Aquests són els darrers capítols d’una llarga sèrie que s’inicia als anys 80: 12 persones mortes a l’Agost de 2000 a l’incendi de Globe Knitting, 48 persones mortes al novembre de 2000 a l’incendi de Sagar Chowdhury Garment Factory (entre elles 10 infants), 24 persones mortes i més de 100 ferides a l’agost de 2001 a Macro Sweater, 9 persones mortes i més de 50 ferides al Maig de 2004 a Misco Complex…

La causa directa d’aquests desastres es la deixadesa en les mesures de seguretat en les fàbriques i en els allotjaments de les treballadores. Les habitacions on s’amunteguen les obreres acostumen a pertànyer a les empreses i es troben paret amb paret amb els centres de treball. No compleixen les mínimes mesures de seguretat ni de salubritat, però les treballadores provenen de les zones rurals i, sense el suport de les seves famílies, no cobren suficient per pagar un altre tipus d’habitatge.

Els membres del BCWS han sigut objecte de detencions il·legals i tortures prèviament. Islam va ser detingut fa dos anys per dos agents dels serveis d’intel·ligència del govern bengalí i va ser torturat per aconseguir que signés una carta en la que s’acusava als seus col·legues del BCWS d’haver instigat els atacs a diverses fábriques de Dhaka durant les vagues de 2010. Finalment va aconseguir escapar dels seus captors sense signar la delació falsa.

Cal recordar que en aquest ambient de repressió es produeix roba per a les principals marques del món, entre les quals es compten les espanyoles

Més informació:

Notícia sobre l’assassinat d’Islam Aminul a la web de la ABC: http://abcnews.go.com/Blotter/labor-organizer-exposed-dangerous-working-conditions-tortured-killed/story?id=16101084#.T4Po2tnEuFJ

Reportatge “Nightline” de la ABC sobre Tommy Hilfiger: http://abcnews.go.com/Nightline/video/high-fashion-deadly-factories-15976207

Web del Worker Rights Consortium: http://www.workersrights.org/

Seguirem facilitant novetats sobre aquest cas a través de http://robaneta.wordpress.com i http://www.ropalimpia.org

El salari mínim a Cambodja és l’equivalent a tan sols US$61 al més, mentre que grups de drets humans asseguren que hauria de ser almenys de US$100 per tal que les treballadores poguessin satisfer les seves necessitats bàsiques i no posessin en perill la seva salut. A causa dels salaris baixos, les empleades es veuen obligades treballar de 10 a 13 hores al dia per aconseguir els diners que necessiten per a les seves famílies. Les llargues jornades de treball sumades als fums emesos per les substàncies químiques, la mala ventilació, la malnutrició i l’estrès són els causants de la contracció de malalties per part de les treballadores.

Un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) afirma que almenys 11 indústries de la confecció van registrar més de 1.500 desmais i defalliments durant les hores de treball en el darrer any. Més de 300 treballadores han donat testimoni d’aquests incidents i de les condicions de vida resultants dels baixos salaris davant del Tribunal Popular.

El Tribunal Popular ha estat convocat a petició de l’Asia Floor Wage Cambodia (AFW-C), una coalició d’activistes laborals i sindicats activa arreu de la regió, i ha estat recolzat per la Campanya Roba Neta i la el grup britànic Labour Behind the Label, amb la intenció de buscar una alternativa menys conflictiva que les vagues i les seves conseqüències que pugui donar a conèixer i acabar amb aquesta situació després que 1.000 dirigents sindicals fossin acomiadats per les vagues per a uns salaris i condicions de treball dignes que van involucrar a 200.000 treballadores l’any passat.

La comissió s’ha reunit amb l’objectiu de conèixer les demandes de la mà d’obra i les proves dels experts, i emetre una opinió i recomanacions fomentades i informades, tot i que no vinculants, en la qüestió de les condicions dignes de treball en la indústria tèxtil cambodjana. Després de les investigacions ha conclòs que les condicions de treball són una violació dels Drets Humans i que el salari mínim de US$61 mensuals és insuficient.

Així doncs, el Tribunal Popular per al salari digne com a dret fonamental per a les treballadores de la confecció de Cambodja ha emès un seguit de recomanacions a diversos nivells:

1. Al Govern Reial de Cambodja:

Desenvolupar més extensa i detalladament els marcs jurídics tant internacionals com nacionals, de manera que ens ells s’especifiqui clarament el “dret a un salari digne mínim”, amb normes precises i mètodes de càlcul salarial. També cal que el Govern prengui mesures urgents per tal d’assegurar una plena llibertat sindical i establir un projecte pilot per garantir l’habitatge als treballadors i treballadores més vulnerables. A un nivell més global, el Govern ha d’emprendre àmplies investigacions independents i establir unes bases fermes per atribuir responsabilitats, garantir la seguretat i, al mateix temps, reparar la reputació de la indústria tèxtil cambodjana de cara a la comunitat internacional, i així poder aprofitar el pes que estan adquirint la indústria de la confecció i la inversió de la Xina i la regió del Sud-est asiàtic a nivell mundial per fer front col·lectivament amb altres governs a la disminució de salaris reals que suposa la cadena de subministrament global.

2. Als sindicats, federacions i ONGs del Treball

Sindicats i federacions haurien d’adoptar el concepte de salari digne com a part de la seva estratègia de negociació i com a objectiu polític i dotar-se de les eines necessàries per preservar l’evidència d’abusos o violacions davant la llei. A més, també cal que augmentin la proporció de treballadores de la confecció entre els càrrecs de lideratge i funcions representatives, han d’adoptar un sistema de representació pels aspectes relatius a la salut i la seguretat, han d’unir esforços per construir un veritable poder de negociació col·lectiva i han de buscar maneres per poder oferir baixes taxes d’interès (plans de micro-crèdit) i fàcil accés a préstecs de curt termini. Al mateix temps, però, han de posar més èmfasi en la importància de pressionar als compradors per unes normes de treball dignes i augments salarials, la qual cosa es traduirà en beneficis mutus per a empleats i empresaris, millorant les condicions de treball i la productivitat.

3. A les empreses transnacionals (marques i firmes) i a altres actors internacionals.

Els mecanismes de supervisió de compliment i la revisió dels nivells salarials han d’estar adequadament finançades i concordar amb el que dicta la llei i el govern. Ara bé, cal anar més enllà de les “bones intencions”, codis de conducta i altres normes i reconèixer i donar prioritat als Drets Humans en els llocs de treball així com en les seves polítiques de preus i adquisicions, de manera que es comprometin a l’establiment obligatori d’un salari mínim digne a tots els nivells i sectors de la cadena de subministrament.

4. A les Nacions Unides, altres parts interessades i consumidors.

Tan aviat com es pugui cal una verificació per part dels enviats de les NNUU a Cambodja del compliment i compromís de la indústria de la confecció amb els drets establerts en diferents àmbits: empreses i Drets Humans (salari mínim), llibertat d’expressió i llibertat sindical. Per la seva banda, l’OIT hauria d’adoptar el salari digne com un element clau en la seva tasca de promoció del treball decent i millors empreses, i donar prioritat a l’impuls d’aquest concepte de salari digne a les indústries amb retribucions per sota els mínims. De la mateixa manera, és imprescindible que els grups de dones es promoguin a nivell local, regional i internacional per a la millor protecció dels drets de les treballadores en la indústria de la confecció i cal que els consumidors donin suport als esforços globals dels sindicats i altres organitzadors de treballadors i treballadores i ONGs, com ara la Campanya Roba Neta.

Enllaç a la sentència completa

En motiu del Dia Internacional de la Dona, ens solidaritzem i mostrem la nostra indignació davant les condicions de vida de les dones que cusen la nostra roba. Compartim un conte que mostra el dia a dia d’una dona treballadora a la Xina que fabrica la roba que vestim als països occidentals. Una història real per denunciar l’esclavitud de la dona en el segle XXI.

Il·lustració de Sònia Pérez

Ching Lan
Fa temps que el camp no dóna prou per viure. Moltes famílies han anat marxant. Els vells van morint i els joves no volen seguir ocupant-se de les terres. Massa esforç per poc benefici. Si el que conreem donés per viure tot seria diferent, però ara gairebé tots conreem per algú, només per vendre. El nostre camp d’arròs s’ha quedat petit. Les filles del veí van marxar farà un any. Els deu anar bé. Sembla que la ciutat té les oportunitats que aquí ens falten.
És el meu moment. La mare plora, però sé que en el fons està contenta per mi. Trobaré una feina i tindré una oportunitat. N’estic segura. Podré ajudar la meva família i potser crear la meva pròpia. Duc una bossa petita amb el raspall, roba neta i una estora de dormir. L’avi m’hi ha posat el bitllet de tren. Diu que ha aconseguit un bon lloc, en seient dur. És tot el que ens podem permetre. La mare m’hi ha posat arròs. No és del nostre. Ve de l’altra punta del país. Jo avui també faré un llarg viatge, com l’arròs.
Fa un mes que sóc a la fàbrica i no he parat de treballar. Visc en una habitació al damunt del taller amb 9 noies més. A la llitera del costat hi dorm la Xiaomei, la filla dels veïns. És increïble que haguem coincidit aquí, aquesta ciutat és enorme! No parla gaire. Cap de nosaltres ho fa. Quan arribem a l’habitació estem tan rebentades que només tenim ganes de dormir. Avui per fi he pogut sortir al carrer. Fa dies que necessito un ungüent per les llagues que m’han sortit als dits de cosir durant 16 hores cada dia.
La gent passeja, sopen a les parades de menjar del carrer. M’encantaria tastar alguna cosa, diuen que el menjar d’aquesta zona és molt picant; però no puc gastar-me els diners per l’ungüent. No m’ho perdonaria… L’he de comprar i tornar cap a la fàbrica.
Sopo asseguda al meu llit. Arròs. Aquest sí que ve de la zona d’on és la meva família. Els enyoro moltíssim. Començo a entendre perquè les noies del veí no van tornar. Però elles eren més grans! Jo tinc 13 anys, encara hi ha temps…

Meritxell Nebot, col·laboradora de la Campanya Roba Neta. http://lacapsa.wordpress.com

No és cap casualitat que la majoria de persones que manufacturen peces de roba arreu del món en condicions d’explotació siguin dones. La deslocalització del sector de la moda ha generat molts llocs de treball en països empobrits per les èlits govenants, pel deute extern i pels mecanismes d’expoli controlats per les empreses transnacionals.

Les treballadores de les fábriques de confecció de Guandong, a la Xina, no són gaire diferents de les costureres de les maquiladores hondurenyes o de les obreres de Tànger, al Marroc. Dones per sota dels 30 anys, amb un nivell d’estudis baix, sense cap tipus d’experiència organitzativa o sindical. Moltes, especialment les més joves, emigren de les zones rurals a les ciutats en busca d’un salari que complementi els ingressos de la seva família.

Més informació:

Guia ‘Moda: Indústria i drets laborals. Guia per a un consum crític de roba (PDF. 3,7 MB)

Informe ‘La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confección’ (PDF. 2,7MB)

Bloc de la Campanya Roba Neta

Aquesta és la última setmana per fer la teva aportació al projecte, si encara no ho has fet, suma-t’hi! Pots participar a partir de 10 euros, triar la quantitat que més s’adapti a les teves possibilitats. Amb 15 euros t’enviarem un exemplar en paper de Guia un cop acabem el projecte.

Aquesta nova Guia servirà per pressionar les marques i facilitar informació crítica a les persones consumidores. La ‘Guia per vestir sense esclavitud’ recollirà les alternatives de consum de roba a Espanya: tendes de segona mà, fabricants i dissenyadors/es locals, empreses de moda ètica, mercats d’intercanvi… A més, contindrà informació actualitzada sobre les pràctiques de les grans firmes de moda europees (Inditex, Mango, Cortefiel, H&M, C&A, Levi’s…) i una anàlisi de les “falses alternatives”.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-ong-campana-ropa-limpia-setem/1307629/

Ajuda’ns a investigar i divulgar alternatives de consum fent clic aquí.