PRADA: els drets laborals no són un luxe

Al voltant de 2.500 persones s’han mobilitzat a Paris, Milà, Londres, Istanbul i l’Estat espanyol per instar a la marca de luxe PRADA a que reconegui la seva responsabilitat i exigeixi a DESA, una de les seves fàbriques proveïdores, que readmeti a les 44 treballadores il·legalment acomiadades. A Barcelona, van comptar amb la presència d’Emine Arslan, la representant de les treballadores que han estat acomiadades, i vam realitzar una acció simbòlica de denúncia al Passeig de Gràcia. T’ho mostrem en vídeos.

Una bossa de PRADA pot arribar a costar 1.000 euros, el salari de 4 mesos de treball d’Emine Arslan, que es veu forçada a treballar 36 hores seguides sense descans havent de dormir sota les taules de treball i sense poder passar per casa a netejar-se ni veure a la seva família. Només cobrava el salari mínim, 250 euros, dels quals havia de gastar 200 euros en lloguer. Després de 8 anys en la fàbrica i ser reconeguda com una bona treballadora, va decidir afiliar-se al sindicat i informar a la resta de treballadores sobre els seus drets davant les pèssimes condicions de treball i abusos per part de DESA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: