10 excuses típiques per no pagar un salari digne

La pujada a Cambodja del preu del menjar, l’energia i el preu de l’habitatge han deixat a les treballadores en una situació de pobresa extrema. Les treballadores que produeixen la roba que comprem a les botigues de tota Europa i Estats Units guanyen un salari bàsic de només 61$ -amb prou feina per cobrir les seves necessitats bàsiques i les de la seva família. Aquesta situació no es única. Ja sigui a Cambodja, Bangladesh, Xina o Filipines, les marques utilitzen tota mena d’estratègies per evitar pagar a les seues treballadores un salari digne. Rebatem les 10 millors excuses.

1. EL CÀLCUL D’UN SALARI JUST ÉS IMPOSSIBLE

Des de la perspectiva de les treballadores, no té gaire sentit aquest argument. El problema dels salaris baixos és obvi per treballadores i empreses, però com les empreses no es posen d’acord en una xifra, es neguen a elevar els salaris.

S’han fet pocs intents per part de les empreses per arribar a un consens, i quan iniciatives multistakeholder han incidit en el tema, les negociacions han fracassat. No vol dir que aquest consens siga impossible, si no que les empreses no volen trobar una solució.

2. ELS CONSUMIDORS NO VOLEN PAGAR MÉS PER LES SEVES SAMARRETES

És cert que els consumidors s’han acostumat a pagar una quantitat molt petita per la roba que fan servir. Val la pena assenyalar, però, que el salari d’una treballadora tèxtil representa només entre l’1 i el 3% del cost final de la majoria de peces de roba.

Si un consumidor està pagant 8 € per una camisa, la treballadora està rebent només 24 cèntims, com a màxim. Per duplicar aquest salari només caldrien altres 24 cèntims. El consumidor no percebria aquest tipus d’increment, i si un consumidor no ho notaria, una companyia probablement no es donaria ni compte. Aquests tipus de costos han de sortir  dels marges de benefici que l’empresa fa a l’any.

3. GOVERNS I EMPRESES NO HAN ESTABLERT UN SALARI MÍNIM

Els governs han de ser competitius en el mercat internacional i són molt conscients que les empreses internacionals de moda – els compradors- es traslladaran a altres llocs si els costos laborals són massa alts.

Són les multinacionals de la roba qui tenen el control de la situació, no els governs dels països. És responsabilitat de les multinacionals que dominen les cadenes de subministrament demostrar que estan disposades a absorbir els petits augments en els costos de producció, amb la finalitat de donar als governs la confiança necessària per augmentar els salaris mínims.

4. ELS PAÏSOS PRODUCTORS PERDRIEN EL SEU AVANTATGE COMPETITIU

La primera raó i la més òbvia front aquest argument, és que els costos laborals representen una petita proporció del total dels costos d’una peça de vestir i encara que duplicarem el seu cost la diferència seria molt petita. El preu de mà d’obra d’una peça de roba representa de l’1-3% per cent del seu preu final.

Els increments salarials serveixen per millorar la motivació de les treballadores i la productivitat, així com per reduir l’absentisme i la rotació de personal. Pagar un salari digne per tant, podria millorar la qualitat i la flexibilitat, permetent als proveïdors mantindre o, fins i tot, guanyar avantatge competitiu.

5. ESTEM AJUDANT A LES TREBALLADORES QUE D’UNA ALTRA MANERA ESTARIEN A L’ATUR

És cert que, per a moltes treballadores, aconseguir una feina a una fàbrica de roba és millor que moltes de les alternatives que hi tenen. Però el fet que la gent estiga desesperada no és una excusa per explotar-los. Les treballadores no estan rebent una part justa dels beneficis de l’empresa.

Quan guanyar un salari no és suficient per sortir de la pobresa hi ha algú que s’està aprofitant d’una situació injusta.

6. EL COST DE LA VIDA ALS SEUS PAÏSOS ÉS MENOR

Un salari digne ha de permetre a les treballadores satisfer les seves necessitats d’alimentació i aigua potable, habitatge, roba, educació, salut i transport, a més de permetre un ingrés discrecional. Hauria de ser suficient per satisfer les necessitats bàsiques de les treballadores i les seves famílies, perquè puguin participar plenament en la societat i viure amb dignitat. S’ha de tenir en compte el cost de vida, les prestacions de seguretat social i els estàndards relatius d’altres grups. Això es el que creiem que cada treballadora ha de guanyar en una setmana normal de treball. En l’actualitat la situació és molt diferent i la cobertura de les necessitats bàsiques no està garantida.

7. EL CODI DE CONDUCTA DE LA COMPANYIA DIU QUE ELS PROVEÏDORS HAN DE PAGAR UN SALARI JUST

El problema és que els codis només són efectius quan existeixen els procediments adequats per implementar-los, monitoritzar i verificar aquestes normes que estan en funcionament. Les empreses han de comprovar si el codi s’aplica realment i treballar amb les fàbriques dels proveïdors per assegurar-se que les millores estan succeint. Tampoc és suficient dir que es paga un “salari just”. Les empreses han de declarar públicament que significa el “salari just”, amb xifres reals i metodologia d’aplicació.

8. LA CRISI ECONÒMICA HA PARALITZAT LA NOSTRA CAPACITAT DE PAGAR UN PREU MÉS ALT

Si bé reconeixem que la crisi econòmica ha tingut un impacte en els beneficis de l’empresa, aquest és un assumpte molt diferent al dret a un salari digne. Un salari digne no hauria de ser un avantatge que les empreses poden triar o no triar pagar en funció del rendiment del mercat de valors. Les treballadores necessiten un salari digne no com un favor sinó com una necessitat, sigui el moment adequat econòmicament o no. Un salari digne no és només un privilegi dels rics.

9. SALARIS MÉS ALTS A LA INDÚSTRIA DEL VESTIT ENFONSARAN ELS SALARIS PER INFERMERES I MESTRES I ARRUÏNARAN L’EDUCACIÓ LOCAL I BENESTAR.

Un salari digne al sector de la confecció podria ajudar a aixecar les economies locals en tots els sectors i beneficiaria als països productors. Avui, aquests recursos es desvien per als benefici d’executius i accionistes.

10. ELS NOSTRES ACCIONISTES NO RECOLZEN UN SALARI DIGNE PER A LES TREBALLADORES

Aquest tipus d’argument, constata la falta de valor humà que tenen la majoria d’empreses, i com es prenen les decisions en funció dels guanys envers els drets humans. Tot i així, i baix una visió merament productiva, els estudis han demostrat que les treballadores que estan ben alimentades, treballen hores regulars, i està ben pagades, treballen de forma més productiva i fan millor la seva feina. Hi ha un munt de raons empresarials per a pagar un salari digne.

Més informació: 10 biggest excuses for not paying a living wage and why they suck

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: