Moda ètica o estètica?

“El capitalisme, en la seva lògica d’expansió mercantil, ofereix mercats i productes per a totes aquelles que estan disposades a comprar-los”

Terra Cremada, vol.3

La pressió dels moviments i campanyes internacionals de defensa dels drets laborals i del medi ambient i, sobretot, la creixent sensibilitat de la població dels països del Nord que, tradicionalment, han estat els  principals consumidors de roba, ha fet que esclatés en els últims anys una corrent dins de la indústria de la moda anomenada “moda ètica” o ” moda sostenible”.  La moda ètica té com a objectiu posar a disposició de les consumidores productes respectuosos amb el medi ambient i amb les persones implicades en les llargues cadenes de subministrament. Cada cop més dissenyadors i dissenyadores comencen a considerar criteris ambiental i de control de les condicions de subministrament a l’hora d’idear les seves col.leccions. Han nascut plataformes professionals en les quals productors, creadors i professionals que treballes en xarxa per donar a conèixer els seus productes al públic i es van generant les bases per crear una industria més estable i professional.

Sense una definició formal d’allò que és la moda ètica, per a nosaltres la “moda sostenible” defineix totes aquelles iniciatives o empreses que naixen dins d’una moda amb criteris ètics, es a dir, que dins de la seua filosofia d’empresa, així com amb les seues pràctiques empresarials, es segueixen criteris de sostenibilitat en tota la cadena de subministrament, tant a amb el medi ambient i com amb les persones.

No podem considerar mai com a “moda ètica”, totes aquelles col.leccions suposadament ètiques o sostenibles que comercialitzen firmes convencionals amb el doble objectiu de transmetre una falsa imatge de compromís social i ambiental a les consumidores i de captar, també, a les compradores amb certa sensibilitat per aquest temes. Aquestes marques, no pretenen sinó, generar beneficis d’una tendència més dins de l’ampli ventall d’opcions de consum que ofereix el mercat. Baix la lògica d’una economia de mercat, quan les grans empeses adopten una determinada tendència és perquè pot generar guanys. Si aquest mercat entra en una cadena low-cost es perquè hi ha un target que es pot gastar diners en ell o com a estratègia de netejada de cara quan els escàndols per vulneració de drets sonen massa forts.

Més informació: Guía per vestir sense esclavitud SETEM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: