ÉS LA NOSTRA ADICCIÓ AL FAST FASHION ALTRA FORMA DE TERRORISME?

Bangladesh, Dhaka, eco-fashion, sustainable fashion, green fashion, ethical fashion, sustainable style, workers rights, human rights, sweatshops, sweatshop labor, sweatshop workers, forced labor, Primark, Mango, Tazreen Fashions, Rana Plaza, Walmart, C&A, Primark, KiK, Mango, The Children's Place, Dress Barn, Joe Fresh, Benetton, fast fashion

Font: Ecouterre.com

A mesura que el nombre de morts per l’enfonsament de l’edifici Rana Plaza que va tindre lloc a les afores de la capital de Bangladesh, a Dhaka puja a més enllà de 400, la relació entre les nostres decisions de compra i la pèrdua de la vida és cada vegada més difícil d’ignorar. Aquest ha estat el desastre industrial més mortífer que ha colpejat la nació del sud d’Àsia, superant tres vegades el nombre de víctimes mortals del devastador incendi de Fashions Tazreen fa tot just cinc mesos. Tot i la indignació i el clamor general del passat Novembre, molt poc ha canviat en l’anomenada “carrera cap al fons” de la roba barata i de tendència. La història segueix repetint-se, i tot per un vestit de 9.99 euros que ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos i el nostre lloc a la vida. Un vestit de 9,99 euros per 446 vides no més en l’últim més.

EL NOU TERRORISME

Però què dius? No tothom té els mitjans per comprar dissenyadors independents? Gap, H&M, Forever 21, i Joe Fresh (una marca que subcontracta a una de les cinc fàbriques de roba del Rana Plaza, per cert) són tot el que pots pagar?

No s’enganyem -no necessitem coses noves tot el temps. Almenys, no a la velocitat a la que consumim. La majoria d’aquestes coses ni tan sols les farem servir.

De fet, farem una declaració escandalosa. Les compres impulsives són el nou terrorisme. Massa exagerat? Tenim 446 raons per les que no ho és. Marques de roba i minoristes que pressionen aquestes fàbriques per complir els seus objectius de producció a preus baixíssims, mentre es neguen a pagar més per millorar la seguretat dels edificis i previndre incendis, i assumir la seua responsabilitat.

Però, i nosaltres i el nostre apetit insaciable de “looks de low cost”? Som el combustible que impulsa aquesta màquina infernal.

La industria de la moda es mou tan ràpid que fins i tot tragèdies com Tazreen i Plaza Rana estan cobrant velocitat.

CERCLE VICIÓS

El 25 març va ser el 102 aniversari de l’incendi del Triangle Shirtwaist Factory  que va causar la mort de 146 dones joves en la seva majoria a la ciutat de Nova York. Aquest desastre va canviar el curs de la legislació laboral en els Estats Units. Però Bangladesh, juntament amb Pakistan, no ha tingut tanta sort.

Vuit anys després de l’enfonsament de la fàbrica de roba Spectrum que va matar 64 persones i va ferir a altres 80 – per la construcció de pisos il · legalment, igual que al Rana Plaza- les empreses occidentals encara es neguen a signar l’Acord de Seguretat per a incendis Bangladesh, desenvolupat per totes les parts claus del sector a Bangladesh i a l’estranger, que requereixen inspeccions independents de l’edific, coneixements en drets laborals per a les treballadores, responsabilitat pública i una revisió llargament esperada de les normes de seguretat del país.

L’auto-regulació dels programes de responsabilitat social corporativa, en general, no estan funcionant. “La responsabilitat es perd amb freqüència en la” cadena de subministrament de la RSE “, ha assenyalat un recent informe de la Federació Americana del Treball i Congrés d’Organitzacions Industrials. “I on els inspectors locals s’han posat del costat dels treballadors contra l’explotació, han estat totalment ignorats per tal de no incomodar a les grans marques.”

Així que sí, a ningú li agrada pensar en si mateixos com a terroristes. Però abans d’ofendre’t o plorar (o pitjor), dona’t un parell de dies i deixa que les idees reposen al teu cap.

Quan ens deixem enlluernar per la promesa de glamour a preus de ganga, quan s’opta per la roba d’usar i tirar de Frankenfabrics fetes per persones que pateixen desmais perquè amb 18 cèntims l’hora no compren molt de menjar, quan comprem i donem diners a empreses de roba que les seues etiquetes i ordres de compra es van trobar entre les runes, estem sent còmplices.

Potser no estem provocant l’incendi a les fàbriques nosaltres mateixos, però som qui aguanta el misto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: