Els salaris de misèria provoquen desmais massius a les fàbriques

Són de sobra conegut els “fenòmens d’histèria” que patiren les dones victorianes, fruit de la repressió social i sexual de la època. I no sols al segle XIX. Sovint el patriarcat ha titllat  a les dones d’histèriques per desprestigiar-les o criminalitzar-les cada cop que actuaven en contra del model de gènere socialment acceptat. No es d’estranyar doncs, que aquest haja estat el terme empleat pels propietaris de les fàbriques per explicar els desmais massius que des de fa un temps sofreixen les empleades de les fàbriques a Cambodja.

El informe “Comprem fin que caiguin” [ Shop ‘ til they drop ], de l’organització britànica Labour Behind the Label ( LBL) i el Community Legal Education Centre ( CLEC ) de Cambodja, identifica els salaris de pobresa com una de les principals causes dels desmais. Des de 2008 els costos dels aliments a Cambodja han augmentat un 70% mentre que el salari mínim només es va incrementar en un 56% .

“Els guanys de les marques i productors segueixen augmentant, però a les treballadores se’ls fa cada dia més i més difícil satisfer les seves necessitats bàsiques, ” diu Tola Mouen del CLEC.

El problema dels salaris de pobresa es combina amb les pèssimes condicions laborals a les fàbriques. Els propietaris, per tal de mantenir els costos baixos, ignoren lleis nacionals i normes internacionals de dret laboral que requereixen que hi hagi ventilació adequada, temperatures raonables, accés a aigua potable, control sobre les substàncies químiques que es fan servir i el dret de les treballadores a la llibertat d’associació.

Actualment, el salari mínim mensual a la indústria de la confecció cambodjana està fixat en 60 euros. Ha quedat reiteradament demostrar que els salaris actuals no permeten a les treballadores cobrir les seues necessitats d’alimentació bàsiques, per realitzar el treball físic que demana la seva tasca a la fàbrica.

El govern cambodjà no ha augmentant suficientment el salari mínim, causant un increment de les vagues i la conflictivitat social. Des de començaments de 2013, les treballadores de la confecció de Cambodja han anat a la vaga 83 vagues. Han pres els carrers demandant la fi dels contractes temporals, l’augment del salari mínim a 110 euros al mes, i el compliment de la llei nacional i normes internacionals sobre condicions laborals i drets de negociació col · lectiva.

Els sindicats i les organitzacions no governamentals pels drets laborals, involucrades en l‘Asian Floor Wages Campaing, seguiran exigint augments significatius al salari mínim i el finançament per part dels empresaris de les dietes a les fàbriques.

Informe complert aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: