Responsabilitat moral o responsabilitat legal?

761px-ZARA_Poznan

La setmana passada va sortir publicat un nou informe de l’organització SOMO (Centre de Recerca sobre Corporacions Multinacionals) titulat From moral responsability to legal leability, en el qual denuncien les noves formes d’esclavatge modern en la cadena de subministrament de les grans cadenes de distribució i la necessitat urgent de crear lleis vinculants per a les empreses a nivell internacional. El cas amb què exemplifiquen aquesta violació sistemàtica de drets humans i laborals és el de Zara i les darreres denúncies de treball esclau a Brasil.

L’agost de 2011, els inspectors del govern de Brasil van trobar 15 immigrants treballant i vivint en condicions deplorables. Treballaven llargues hores – fins a 16 hores -, les contractacions eren totalment il•legals, hi havia dos menors treballant i la seva llibertat de circulació estava restringida. Els treballadors estaven cosint roba exclusivament per a Zara. Els abusos van ocórrer en dos petits tallers a São Paulo que havien estat contractats pels proveïdor de Zara Brasil.

Subcontractacions com a model empresarial

El model de negoci d’Inditex és elogiat per estar perfectament adequat a la velocitat de la indústria de la moda. A diferència de la majoria dels seus competidors mundials, Inditex no produeix la major part de la seva roba als països asiàtics, com ara la Xina, Bangladesh o l’Índia. L’empresa fa servir el que anomenen “proveïdor de proximitat”, és a dir, proveïdors propers als mercats en què operen per tal de respondre més ràpidament als canvis de tendències de la moda. Encara que és més costós que els proveïdors dels països asiàtics, el “subministrament de proximitat” permet a l’empresa respondre directament sobre la demanda.

Seguint aquesta tendència de subcontractacions properes, l’any 2012,el grup va informar dels seus negocis amb 59 proveïdors brasilers, que subministren tant a Brasil com a part de Sud-Amèrica. Aquestes empreses, al seu torn, van subcontractar altres 182 tallers -costura, tenyit, rentat de roba, etc- per a diferents etapes de la producció. D’acord amb Inditex, un total de 15.800 empleats treballen per als fabricants que ofereixen algun servei a la companyia. Aquestes xifres mostren que per cada proveïdor directe, la companyia manté una mitjana de 3 subcontractistes en la seva cadena de subministrament al Brasil. A la Xina, la xifra de subcontractació és encara més alta: 4,3 subcontractacions per cada proveïdor directe.

Responsabilitat moral enfront responsabilitat legal
Com a resposta a l’escàndol de mà d’obra esclava, Inditex va combinar mesures en l’àmbit de l’RSE voluntària amb la disputa jurídica. D’una banda, es va adherir al Pacte Nacional per l’Eradicació del Treball Esclau a Brasil i va incrementar les auditories a les fàbriques. Tot i així la companyia va admetre durant una audiència de la Fiscalia de Treball que no podia garantir que no hi hagués subcontractacions no autoritzades a la seva cadena de subministrament, com s’ha pogut demostrar posteriorment amb l’existència d’irregularitats en els tallers.

De l’altra, al 2012 Inditex va presentar una demanda contra les autoritats brasileres per les multes que li havien imposat, així com l’amenaça d’incloure-la en una llista negra. D’acord amb el Tribunal Regional del Ministeri de Treball de Brasil, Inditex té la responsabilitat legal sobre les condicions de la seva cadena de subministrament, però el Grup refusa qualsevol responsabilitat directa amb els seus contractistes. Com va expressar la filial d’Inditex a Brasil: “No volem fer negocis amb tallers on existeix treball esclau però, cal distingir entre responsabilitat social i responsabilitat legal”.

En altres paraules, Inditex va acceptar voluntàriament la seva responsabilitat moral, però es resisteix a assumir la responsabilitat legal de les condicions de treball dins de la seva cadena de subministrament. De fet, aquesta combinació d’estratègies revela la inconsistència de la seva responsabilitat moral: en l’àmbit de l’RSE, Inditex assegura a les parts interessades que poden controlar la seva cadena de subministrament, mentre que es nega, en l’àmbit jurídic, a assumir la responsabilitat de les condicions als tallers de costura, argumentant que la subcontractació no li ho permet, que Zara Brasil no era conscient d’això i que els subcontractistes han enganyat a les auditories. En conclusió, Inditex no ha sigut capaç de controlar la seva cadena de subministrament i les auditories voluntàries han sigut ineficaces un altre cop.

Informe complet: From moral responsability to legal leability

  One thought on “Responsabilitat moral o responsabilitat legal?

  1. Lydia Sangüesa
    Mai 18, 2015 a les 11:51 am

    Reblogged this on .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: