25N Violència masclista en la indústria tèxtil

El 80% de treballadores de la confecció són dones. Això no és casualitat, sinó el resultat d’una sèrie de pràctiques discriminatòries de principi a fi. L’alta contractació de dones en la indústria tèxtil és conseqüència tant de la desigualtat i discriminació de gènere com de la pròpia construcció dels codis de gènere patriarcals que recauen sobre les dones: els empresaris s’aprofiten dels estereotips culturals que retraten les dones com a éssers passius i flexibles, i per tant desitjables per a ser dominats.

Les responsabilitats productives, reproductives i domèstiques com ara la neteja, la cuina i la cura dels nens restringeixen la capacitat de les dones a buscar altres tipus d’ocupacions. Simplement no tenen el temps o l’oportunitat de millorar les seves condicions de treball, o fins i tot de parlar sobre els abusos als quals s’enfronten diàriament, de manera que són els empleats ‘ideals’ als ulls de la direcció.

La discriminació de gènere és molt forta en tots els països en què es produeix actualment la roba. Les dones solen ser objecte d’abusos verbals, d’abusos físics i d’assetjament sexual. Treballen sota la por de ser agredides o violades en el seu camí a casa quan tornen de la feina a altes hores de la nit.

La Campanya Roba Neta Internacional recull en els seus informes  les denuncies reiterades de les dones treballadores a Indonèsia  “les nenes a la fàbrica són assetjades pels caps de fàbrica. Criden a les joves a les seves oficines, les xiuxiuegen a les orelles, les toquen, els ofereixen diners i amenacen amb disparar-les si no tenen relacions sexuals amb ells”,

A Dhaka, Bangladesh, informes policials han revelat que les treballadores de la confecció representen el 2-3% de la població total, però suposen l’ 11% dels casos de violació. Aquests casos es vinculen també amb l’alta taxa de suïcidis entre les dones treballadores del sector tèxtil.

Les dones també són discriminades una vegada que decideixen ser mares, o quan ja ho són. En algunes fàbriques, a les dones sol·licitants se’ls pregunta si estan casades o es plantegen tenir fills. Alguns empresaris només contracten dones solteres sense fills, i fins i tot alguns fan signar documents a les treballadores on renuncien a tenir fills durant el seu període d’ocupació. Les proves de maternitat obligatòries durant la fase de reclutament són molt comuns. Les dones embarassades o aquelles que es neguen a fer-ser cap prova simplement no se’ls contracta.

L’assetjament al quals s’enfronten les treballadores embarassades inclou l’abús verbal, quotes de producció més altes, més hores de treball i tasques més difícils, com ara les que requereixen estar dretes en lloc d’assegudes.

Des de les petites agressions quotidianes fins a la violència física, les dones del Sud i del Nord patim dia a dia agressions sistemàtiques n més pel fet de ser dones. Però les dones d’arreu del món sabem que només des del suport mutu, la solidaritat i l’apoderament col.lectiu plantarem cara a una societat patriarcal i capitalista.

Cada dia és 25 de Novembre

ENS VOLEM VIVES AMB VIDES DIGNES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: