Empreses transnacionals i Drets Humans? Cap a una normativa vinculant

Els Principis Rectors sobre Drets Humans i Empreses van ser adoptats el 2011 pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, després d’anys de negociacions entre representants empresarials, organitzacions pels Drets Humans, organitzacions públiques i privades i la societat civil.

Els principis no són d’obligatori compliment i se centren en tres conceptes: prevenció, respecte i reparació. Mentre que els estats tenen l’obligació de garantir els Drets Humans, les empreses han de respectar-los, i ambues han de garantir la reparació en cas que aquests siguen violats. Pel que fa a la prevenció, el mecanisme amb què conten les empreses és la deguda diligència. És a dir, els processos que ha de portar a terme per avaluar els impactes negatius que pugui tenir la seva activitat empresarial sobre les treballadores, consumidores o comunitats vulnerables.

 

Què fan les empreses respecte a la deguda diligència i els principis rectors:
  • Els tres elements de la responsabilitat empresarial que es respecten (el compromís amb la norma, la deguda diligència en drets humans i la compensació econòmica) es presenten com a tasques separades. En general, les empreses es concentren en la deguda diligència en Drets Humans i, més concretament en la gestió dels riscos, la prevenció i els possibles plans de futur. La compensació econòmica és marginal.
  • Les accions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), com per exemple les auditories externes, es fan servir per rentar la seva imatge però quant a continguts continuen sent iguals. La deguda diligència s’interpreta principalment com una gestió dels riscos: el «risc» s’entén generalment com un risc sobre la pròpia reputació i, per tant ,els esforços es concentren en les «necessitats» de les empreses en lloc dels afectats.
  • La responsabilitat va passant d’un esglaó al següent en la cadena de subministrament sense abordar les causes d’arrel i sense iniciar cap canvi des de la seu central.
  • Els informes estan centrats en activitats, objectius, plans de futur i projectes escollits, en lloc de centrar-los en proves concretes i transparents de l’impacte sobre el terreny.

 

Per tant, si l’aplicació efectiva de la deguda diligència ha d’ajudar a garantir els drets humans, com pot ser que encara es produeixin nombroses violacions vinculades a activitats empresarials?

La resposta principal es troba en la no obligatorietat d’aquest principis. No existeix cap mecanisme internacional que obligui les empreses a establir processos de prevenció. A més a més, molts cops els estats tenen lleis molt febles quant al respecte dels drets fonamentals. D’aquesta manera, això recau gairebé de manera en exclusiva sobre la voluntat de les empreses l’aplicació d’aquests principis.

Freqüentment, tant les empreses com els governs veuen les cadenes de subministrament simplement com un sistema d’enllaços contractuals de negocis. Aquesta visió, però, no interpreta correctament la realitat del comerç i les sub-ontractacions: les cadenes de producció complexes són la norma i no pas l’excepció. Massa sovint la producció es desplaça a llocs molt allunyats d’on es realitzen els negocis formals i les treballadores es troben en un entorn de treball desprotegit, on produeixen per a marques que no se senten responsables de les seves condicions laborals.

És indispensable que els actors rellevants participin en els processos de deguda diligència, ja que a més de millorar els plans i polítiques de les empreses en matèria de drets humans poden aportar la legitimitat necessària. En el cas específic de les treballadores de la confecció la deguda diligència ha de tenir les treballadores com a punt central, ja que són les titulars d’aquests drets. Això implica que les accions de deguda diligència han de tenir lloc als entorns on es realitza la producció, i no limitar-les a les seus de les empreses.

 

La importància de crear mecanismes nacionals jurídicament vinculants

La Campanya Roba Neta (CRN) considera que la Deguda Diligència en Drets Humans és un component essencial dins de les mesures voluntàries que cada empresa hauria d’implementar. No obstant això, les mesures voluntàries no són suficients. Tenint en compte l’escala global del comerç i els patrons de les cadenes globals de subministrament, la CRN exigeix un tractat internacional vinculant que estableixi una base jurídica per assegurar la feina digna en tot el procés de subministrament, i que responsabilitzi les companyies que no respectin els drets humans i laborals.

La manca d’obligatorietat en la seva aplicació constitueix el major defecte dels Principis Rectors. És per això que cal anar més enllà de recomanacions o declaracions de bona voluntat i que els governs comencin a crear mesures legislatives que obliguin les empreses a respectar els drets humans i implementar el procés de deguda diligència. Per això és necessari acompanyar les campanyes de conscienciació i divulgació amb alternatives concretes per a controlar les pràctiques de les empreses transnacionals. Aquests mecanismes de control i propostes d’alternatives s’han d’enfocar tant en la creació de legislacions nacionals com, sobretot, en la creació de nous procediments i instàncies internacionals.

Desafortunadament, malgrat els avenços en matèria de respecte dels drets humans, no existeix encara una cultura de protecció i respecte en l’àmbit empresarial. Els guanys i el posicionament de les empreses segueixen sent els principals motius que guien les seves accions.

Avui dia l’anomenada Responsabilitat Social Empresarial s’ha convertit en un negoci i especialment en un instrument per millorar la imatge de les empreses davant els consumidors, sense que es produeixi necessàriament un canvi significatiu en les seves polítiques i en els seus processos operatius. Moltes empreses i transnacionals tenen bones intencions, però això no és suficient. Hi ha d’haver un canvi en el patró de funcionament empresarial: el respecte dels drets humans i la sobirania dels pobles han d’estar per sobre del lucre. Perquè això passi un primer pas necessari és la creació d’un marc jurídic i organismes internacionals vinculants que puguin controlar i sancionar a les transnacionals i els obliguin a aplicar el que estableixen els principis: el seu deure de respectar i reparar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: