S’arriba a un Acord de compensació en el 4rt aniversari de l’incendi mortal de Pakistan

Després de quatre anys de campanya i mesos de negociacions, s’ha assolit un acord per a pagar una indemnització de més de 5 milions de dòlars a les supervivents i familiars de les treballadores mortes en el pitjor accident industrial de Pakistan.

L’11 de setembre de 2012 més de 250 treballadores van perdre la vida i més de 50 van resultar ferides en un incendi a la fàbrica de roba Ali Enterprise a Karachi. Les treballadores van morir cremades al quedar-se atrapades dins la fàbrica darrere de finestres amb reixes i portes tancades. Altres van saltar des dels pisos superiors per tal de salvar les seves vides, quedant discapacitades de forma permanent.

Ara KIK, empresa  alemanya de venta al detall i única compradora coneguda d’Ali Enterprises, ha acordat pagar 5,15 milions de dòlars addicionals per finançar la pèrdua d’ingressos, l’atenció mèdica i els costos de rehabilitació a les persones supervivents i ferides pel desastre.

Kik va pagar 1 milió de dòlars a un fons d’ajuda després de signar un Memoràndum d’Entesa (MoU per les seves sigles en anglès) amb l’organització laboral PILER de Pakistan al desembre del 2012. En el Memoràndum d’Entesa, Kik també es va comprometre a finançar la compensació a llarg termini per a les víctimes.

Tot i així i per tal d’assegurar una compensació adequada a les víctimes es va iniciar una campanya conjunta entre National Trade Union Federation (NTUF), PILER, IndustriALL Global Union, la Campanya Roba Neta (CRN),UNI Global Union, entres. .

A petició del Ministeri Federal Alemany de Cooperació Econòmica i Desenvolupament, el nou acord de finançament segueix les negociacions facilitades per l’Organització Internacional del Treball (OIT) entre IndustriALL, la CRN, i KIK,.

L’Acord té per objecte complementar les quantitats destinades a les víctimes a través de la Seguretat Social pel govern de Pakistan per tal de garantir els nivells de compensació requerits per l’OIT en el Conveni 121 sobre Prestacions en cas d’Accidents Laborals. S’espera que els pagaments addicionals a les víctimes comencin a realitzar-se a principis del 2017.

Nasir Mansoor, secretari general adjunt de la NTUF ha dit: “Aquest acord històric no té precedents en el context del moviment laboral de Pakistan. Després de quatre anys de lluita les víctimes d’aquesta tragèdia obtenen justícia i el seu dolor i patiment són reconeguts internacionalment. Estem molt agraïts a IndustriALL i la CRN que han representat el cas de les treballadores amb èxit. l’OIT també ha exercit un paper vital per fer possible aquest acord històric.  Deixeu-me recordar que la seguretat en el lloc de treball és un dret, no un privilegi”.

Saeeda Khatoon, vídua i vicepresidenta de l’Associació d’afectades per l’incendi a la fàbrica Ali Enterprise, va perdre al seu únic fill en l’incendi. Ella ha declarat: “És un dia de respir per a les famílies de les víctimes ja que s’han escoltat els seus crits. Sabem que els nostres éssers més estimats mai tornaran però esperem que aquest tipus de tragèdia mai torni a passar. El govern, les marques i els amos de les fàbriques han de complir amb les normes laborals i de seguretat en les fàbriques”.

Karamat Ali, director executiu de Piles, va dir: “Tot i que els pagaments no poden tornar als seus éssers estimats, esperem que alleugin les dificultats econòmiques a aquestes famílies. Demanem al govern del Pakistan que declari l’11 de setembre com a Dia de la Seguretat de les Treballadores per a augmentar la consciència i millorar la seguretat en el treball”.

Jyrki Raina, secretari general de la IndustriALL, ha dit: “Per fi tenim un acord de compensació per proporcionar algun tipus de justícia als i a les supervivents i famílies dels morts. Felicitem a KIK per assumir la seva responsabilitat i garantir que les víctimes rebran una compensació que compleixi amb els estàndards internacionals. Ara és hora de començar a construir una indústria de la confecció més segura al Pakistan, com ho estem fent actualment amb l’Acord a Bangladesh “.

Tot just unes setmanes abans del fatal incendi, Ali Enterprise va rebre la certificació SA 8000 de l’empresa d’auditories Social Accountability International. Aquesta certificació  confirmava que suposadament haurien presentat estàndards internacionals en nou àrees, com la salut i la seguretat. La tragèdia que va seguir subratlla el fracàs dels models d’auditoria social i planteja serioses preocupacions sobre la qualitat de les inspeccions de seguretat al Pakistan així com l’aplicació de les lleis laborals i els codis de seguretat d’edificis.

Ineke Zeldenrust de la Campanya Roba Neta va declarar: “Rebem amb gran satisfacció que KIK hagi reconegut la seva obligació de proporcionar un remei. Aquest Acord és un excel·lent exemple de com els compradors poden i han d’assumir la responsabilitat de les morts i lesions de les persones que treballen a la  cadena de subministrament, especialment en els països on se sap que els llocs de treball no són segurs. Les treballadores de la confecció al Pakistan segueixen estant en risc. Tots els compradors han d’assegurar que es posen en marxa mesures apropiades i eficaces de deguda diligència i remediació per tal de prevenir incidents terribles com aquests en el futur”.

L’Acord és el tercer d’una línia d’acords de compensació negociats pel moviment obrer després dels desastres a gran escala en la indústria de la confecció de Tazreen el 2012 i Rana Plaza a 2013, tots dos a Bangladesh.

Breu resum de l’Acord:

  • Els 5.150.000 de dòlars finançat per KIK inclourà un marge de 250.000 dòlars per a fluctuació en els costos, el que significa que es destinaran 4,9 milions a les famílies afectades i els i les supervivents.
  • L’aplicació, administració i governabilitat de l’Acord es desenvoluparà en un procés facilitat per l’OIT. Ha de realitzar-se en estreta consulta amb les parts pertinents i interessades així com amb una funció supervisora pel Tribunal Suprem de Sindh.
  • En total, l’Acord aportarà 6,6 milions per al procés de compensació, amb 5,9 que subministrà KIK i 700.000 finançats pels sistemes d’assegurances socials de Pakistan (Sessi i EOBI), així com els propietaris d’Ali Enterprise.
  • A les persones demandants se’ls pagarà una pensió mensual. La quantitat variarà d’acord amb la situació financera de la persona i el nombre de dependents.
  • Les pensions no es basaran en els nivells vitals salarials, com les normes internacionals per lesió a la feina es basen en els salaris reals obtinguts. Tot i així en l’Acord d’Ali Enerprise la representació utilitzada per als salaris actuals és abundant i les pensions estan incloses per complir amb la taxa d’inflació.
  • L’Acord no cobreix els danys per dolor i patiment.

Pots trobar la declaració de l’OIT sobre l’Acord aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: