24 de maig: jornada d’accions per les víctimes de l’esfondrament del “Rana Plaza”

El dia 24 es convoca una jornada d’accions per exigir a les marques internacionals el pagament immediat d’indemnitzacions a les víctimes de l’esfondrament del Rana Plaza a Bangla Desh.

Fem una crida als col·lectius i grups que facin accions de protesta dirigides a les empreses (ja sigui El Corte Inglés, Mango o C&A) al territori català que ens facin arribar fotos, vídeos i materials a través d’aquest canal. Volem mostrar la indignació ciutadana a les marques.

Les indemnitzacions són l’única via de supervivència per moltes famílies que s’han quedat sense ingressos per culpa de la tragèdia del 24 d’abril. Des d’ara i fins el 24 de maig anirem fent propostes d’acció.

font: The Guardian

La fàbrica de Cambodja ensorrada el 16 de maig treballava per Asics

Els col·lectius de treballadors i treballadores de Cambodja confirmen la fàbrica Wing Star Shoes, a Phnom Penh, estava produint sabatilles esportives Asics en el moment de l’ensorrament. 

Aquest nou desastre, en el que s’han confirmat dues morts, no hauria estat notícia de rellevància internacional sense la catàstrofe de Bangla Desh del passat 24 d’abril, i evindencia la necessitat de seguir mostrant la situació extrema que viuen els obrers i les obreres de la confecció. 

Més informació: 

Avui les morts són a Cambodja: ensorrament d’una fàbrica de calçat

Avui les morts són a Cambodja: ensorrament d’una fàbrica de calçat

El diari britànic The Guardian anuncia que un nombre indeterminat d’obrers i obreres de Cambodja han mort avui per l’ensorrament parcial de la fàbrica on treballaven fent calçat per a l’exportació.

La fàbrica ensorrada, Wing Star Shoes, està a la província de Kampong Speu, a l’oest de la captial del país, Phnom Penh. Les autoritats han comunicat a Associated Press que s’han trobat dos cosos entre les runes i que almenys set persones han resultat ferides.

Els articles de confecció constitueixen l’exportació més important de Cambodja. El 2012 més de 4.000 milions de dòlars en productes tèxtils i calçat van ser embarcats a Cambodja amb destinació a Europa i els Estats Units. La indústria de la confecció i del calçat per a l’exportació ocupa a més de mig milió de persones a més de 500 fàbriques en aquest país asiàtic.

The Guardian destaca que el 22 de març, els treballadors i les treballadores de Wing Star, la fàbrica sinistrada, van anar a la vaga per protestar per les seves condicions laborals i pels seus baixos salaris.

El desastre de Bangla Desh del passat 24 d’abril va permetre introduir a l’agenda mediàtica les condicions extremes d’explotació i inseguretat en que treballen obrers i obreres de la confecció de tot el món. No són coincidències, ni accidents, els problemes no són exclusius de Bangla Desh.

Inditex, H&M i l’acord per la seguretat a Bangla Desh

[versión en castellano aquí]

Per Albert Sales i Campos, RETS.cat

La signatura del Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh (Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh) és un avenç per als treballadors i les treballadores d’aquest país asiàtic i per als moviments que lluiten contra el poder de les empreses transnacionals malgrat que també constitueixi una acció de pragmatisme empresarial i de cinisme per part d’aquestes firmes.

Ha fet falta un desastre de grans dimensions amb més d’un miler de morts i gairebé 3000 persones ferides per desbloquejar una proposta que portava cinc anys damunt la taula de les firmes internacionals. També ha calgut la mobilització de més d’un quart de milió d’obrers i obreres que porten encadenant vagues i protestes des del 24 d’abril així com la recollida de més d’un milió de signatures electròniques a l’acció llançada per la Campanya Roba Neta internacional. Amb aquest context el pas donat per les empreses signants no es pot emmarcar dins la voluntarietat de la “responsabilitat social empresarial” sinó una reacció necessària davant l’erosió de la reputació corporativa que ha suposat l’esfondrament del “Rana Plaza”.

De la mateixa manera, que la tragèdia ha permès que els treballadors i treballadores i els moviments internacionals contextualitzessin la situació concreta explicant el drama de l’explotació en la indústria global de la moda, la signatura d’aquest acord ens ha de facilitar donar a conèixer l’arrel del problema. Les empreses transnacionals amb cadenes de producció deslocalitzada no són responsables davant cap jurisdicció del que succeeixi a les seves fàbriques proveïdores. Els obrers i les obreres de Bangla Desh no poden demanar responsabilitats a C&A o a El Corte Inglés del que va passar al “Rana Plaza” perquè, senzillament  les empreses responsables són les fàbriques locals. L’acord signat corresponsabilitza, per primera vegada, a les empreses transnacionals amb el destí de les seves treballadores i treballadors en matèria de seguretat, i fixa un precedent que es pot estendre a altres països i altres matèries.

No callarem després d’aquest petit avenç. També s’han de corresponsabilitazar d’aspectes més quotidians com el pagament de salaris legals (i dignes), el compliment de la legislació en matèria d’horaris laborals i el respecte de les llibertats sindicals.

La reacció del govern de Bangla Desh, que ha creat un grup de treball per estudiar l’increment del salari mínim legal, també s’emmarca dins els èxits del moviment obrer del país i del suport internacional rebut. La por a que el “made in Bangla Desh” es converteixi en un estigma per als productes que surten d’aquest país ha provocat reaccions. De ben segur, les reformes no seran les que desitjaríem  però s’obren espais per a la lluita dels obrers i les obreres bengalís i es dificulta, cada cop més, la repressió salvatge que han viscut els darrers anys.

Un pas més per unes fábriques més segures a Bangla Desh

La Campanya Roba Neta valora positivament que H&M, Inditex i Primark hagin decidit fimar el Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh. Aquestes marques s’uneixen a PVH i Tchibo com a signants de l’acord. Amb aquesta gran notícia s’espera que la resta de marques que produeixen la seva roba a Bangladesh segueixin aquest camí.

A falta de 2 dies perquè es compleixi el termini marcat per l’adhesió de les marques de roba al Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh (Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh) H&M, Inditex i Primark l’han signat, al costat de Industriall, UNI i els sindicats de Bangla Desh. La Campanya Roba Neta signarà en qualitat de testimoni.

La decisió d’H&M i Inditex de signar aquest acord ha estat determinant per pressionar altres marques que produeixen la seva roba a Bangla Desh i que segueixin el mateix camí. El fet que el grup PVH (Calvin Klein / Tommy Hilfiger) i Tchibo ho fessin el passat any també ha estat determinant per a aquesta fita.

Ineke Zeldenrust de la Campanya Roba Neta internacional, ha declarat: “L’acord inclou tots els components essencials per ser eficaç: les inspeccions de seguretat independents amb informes públics, reparacions i revisions obligatòries, l’obligació de les marques i els minoristes per finançar els costos i tancar qualsevol fàbrica proveïdora que es negui a fer millores de seguretat necessàries, i, no només això, també un paper fonamental per als treballadors i treballadores i els seus sindicats. A l’eix d’aquest acord hi ha el compromís de les empreses a pagar les revisions i reparacions necessàries per garantir que els edificis de les fàbriques a Bangla Desh siguin totalment segurs “.

Ineke Zeldenrust de la Campanya Roba Neta internacional afegeix: “Ara tornem a fer una crida a totes les marques que produeixen les seves roba a Bangla Desh per evitar més morts i que signin aquest acord abans de la data límit del 15 de maig. Són 1.250 els treballadors morts en els últims sis mesos a Bangladesh: ha arribat el moment que les empreses tèxtils deixin de banda les seves promeses i la seva retòrica, i signin inmendiatamente el Programa. Més d’un milió de persones consumidores en el món han signat peticions demanant a les marques que prenguin mesures: totes les marques han d’adherir “.

* Pots signar AQUÍ.

Les preguntes equivocades sobre Bangladesh

En les últimes setmanes les grans empreses de moda han encetat un debat molt còmode sobre si han de quedar-se a Bangladesh o no. Després de l’enfonsament de l’edifici Rana Plaza a Savar, Bangladesh, que ha causat la mort de 600 treballadores de la confecció, experts dels mitjan de comunicació estàn debatint-se sobre si les marques deurien proveir-se o no a Bangladesh, creant llocs de treball per a les treballadores, o eixir del país i portar-se els llocs de treball amb ells.

Però aquesta pregunta està equivocada.

La qüestió no és si una empresa ha d’estar a Bangladesh o no. Sinó què i cóm ho fa quan es proveeix a Banglades.

“Estar o no a Bangladesh” no és una carta blanca per mantenir l’estatus. Si una empresa realment vol ser una “força de bé” (com diu més d’un empresari) ha de fer molt més que simplement aparentar-ho. Ha de comprometre’s amb les bangladeshes i els sindicats internacionals en un programa de seguretat dels edificis integral, eficaç i transparent que no expose a les treballadores a autèntiques trampes mortals. Ha d’exigir que les treballadores i treballadors de Bangladesh tinguen dret a l’organització sindical i negociar col · lectivament sense repercussions.

I si realment volen “treure a la gent de la pobresa” – de nou com diuen els empresaris- llavors han de assegurar-se que les seues treballadores reben un salari digne. Perquè fins i tot després de treballar de 12 a 13 hores cada dia, les treballadores de la confecció segueixen vivint en la pobresa extrema, fins i tot pels estàndards de Bangladesh.

Les empreses s’omplen la boca parlant de la creació de llocs de treball a Bangladesh, com si la creació d’ocupació per si sola els absolguera de responsabilitat davant les condicions de misèria, fins tot mortals, i els salaris de misèria que les seues treballadores reben a les fàbriques. Això no és així. Així que anem a deixar de preguntar-nos si una empresa ha d’estar a Bangladesh o a d’eixir del país. En el seu lloc anem a preguntar-nos si l’empresa està disposada a prendre mesures per a crear llocs de treball estables i segurs, on les treballadores i els treballadors tinguen el dret a organitzar-se, i rebre un salari digne.

Està és la qüestió.

Font: Kevin Thomas, Director of Advocacy for the Maquila Solidarity Network (MSN)

ES LA NOSTRA ADICCIÓ AL FAST FASHION ALTRA FORMA DE TERRORISME?

Font: Ecouterre.com

A mesura que el nombre de morts per l’enfonsament de l’edifici Rana Plaza que va tindre lloc a les afores de la capital de Bangladesh, a Dhaka puja a més enllà de 400, la relació entre les nostres decisions de compra i la pèrdua de la vida és cada vegada més difícil d’ignorar. Aquest ha estat el desastre industrial més mortífer que ha colpejat la nació del sud d’Àsia, superant tres vegades el nombre de víctimes mortals del devastador incendi de Fashions Tazreen fa tot just cinc mesos. Tot i la indignació i el clamor general del passat Novembre, molt poc ha canviat en l’anomenada “carrera cap al fons” de la roba barata i de tendència. La història segueix repetint-se, i tot per un vestit de 9.99 euros que ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos i el nostre lloc a la vida. Un vestit de 9,99 euros per 446 vides no més en l’últim més.

EL NOU TERRORISME

Però què dius? No tothom té els mitjans per comprar dissenyadors independents? Gap, H&M, Forever 21, i Joe Fresh (una marca que subcontracta a una de les cinc fàbriques de roba del Rana Plaza, per cert) són tot el que pots pagar?

No s’enganyem -no necessitem coses noves tot el temps. Almenys, no a la velocitat a la que consumim. La majoria d’aquestes coses ni tan sols les farem servir.

De fet, farem una declaració escandalosa. Les compres impulsives són el nou terrorisme. Massa exagerat? Tenim 446 raons per les que no ho és. Marques de roba i minoristes que pressionen aquestes fàbriques per complir els seus objectius de producció a preus baixíssims, mentre es neguen a pagar més per millorar la seguretat dels edificis i previndre incendis, i assumir la seua responsabilitat.

Però, i nosaltres i el nostre apetit insaciable de “looks de low cost”? Som el combustible que impulsa aquesta màquina infernal.

La industria de la moda es mou tan ràpid que fins i tot tragèdies com Tazreen i Plaza Rana estan cobrant velocitat.

CERCLE VICIÓS

El 25 març va ser el 102 aniversari de l’incendi del Triangle Shirtwaist Factory  que va causar la mort de 146 dones joves en la seva majoria a la ciutat de Nova York. Aquest desastre va canviar el curs de la legislació laboral en els Estats Units. Però Bangladesh, juntament amb Pakistan, no ha tingut tanta sort.

Vuit anys després de l’enfonsament de la fàbrica de roba Spectrum que va matar 64 persones i va ferir a altres 80 – per la construcció de pisos il · legalment, igual que al Rana Plaza- les empreses occidentals encara es neguen a signar l’Acord de Seguretat per a incendis Bangladesh, desenvolupat per totes les parts claus del sector a Bangladesh i a l’estranger, que requereixen inspeccions independents de l’edific, coneixements en drets laborals per a les treballadores, responsabilitat pública i una revisió llargament esperada de les normes de seguretat del país.

L’auto-regulació dels programes de responsabilitat social corporativa, en general, no estan funcionant. “La responsabilitat es perd amb freqüència en la” cadena de subministrament de la RSE “, ha assenyalat un recent informe de la Federació Americana del Treball i Congrés d’Organitzacions Industrials. “I on els inspectors locals s’han posat del costat dels treballadors contra l’explotació, han estat totalment ignorats per tal de no incomodar a les grans marques.”

Així que sí, a ningú li agrada pensar en si mateixos com a terroristes. Però abans d’ofendre’t o plorar (o pitjor), dona’t un parell de dies i deixa que les idees reposen al teu cap.

Quan ens deixem enlluernar per la promesa de glamour a preus de ganga, quan s’opta per la roba d’usar i tirar de Frankenfabrics fetes per persones que pateixen desmais perquè amb 18 cèntims l’hora no compren molt de menjar, quan comprem i donem diners a empreses de roba que les seues etiquetes i ordres de compra es van trobar entre les runes, estem sent còmplices.

Potser no estem provocant l’incendi a les fàbriques nosaltres mateixos, però som qui aguanta el misto.