Nike accedeix a pagar d’un milió de dòlars per hores extres impagades a Indonèsia
Després de dos anys de negociació, un important proveïdor de Nike que no havia pagat 600 mil hores als seus empleats i empleades, ha acordat pagar 1 milió de dòlars a les persones treballadores.
Una important fàbrica de Nike a Indonèsia lliurarà 1 milió de dòlars (800.000 euros) a les seves 4.500 persones treballadores per gairebé 600.000 hores de temps extra no pagat.
“Aquest acord estableix un precedent important, ja que té el potencial d’enviar un missatge positiu al moviment obrer indonesi” diu Bambang Wirahyoso, president de la Federació Sindical indonèsia Serikat Pekerja Nasional (SPN). Ara que el precedent ha estat establert, el sindicat SPN s’està preparant per assumir la lluita per les persones treballadores que han estat sotmeses a hores extraordinàries obligatòries sense salari.
L’acord es deriva del Protocol d’Indonèsia, un acord signat l’any passat pels Sindicats tèxtil, de roba i calçat d’Indonèsia, els principals proveïdors i les marques de roba esportiva com Nike, Adidas, Pentland, New Balanç i Puma. L’acord garanteix la llibertat de formar sindicats i negociació col·lectiva.
Els inicis de les discussions que van culminar en aquest acord sorgeixen de Juga Net 2008. La campanya Juga Net, que impulsa la Campanya Roba Neta participa, ha estat treballant específicament amb els sindicats indonesis per fer front als salaris de pobresa, l’abús de contractes a curt termini i les violacions dels drets sindicals dels últims tres anys.
El sindicat està satisfet amb la solució però l’impagament de les hores extraordinàries existeix des de fa 18 anys. La llei d’Indonèsia, però, permet la reparació només per als últims dos anys. Nike utilitza al voltant de 30 fàbriques a Indonèsia, però altres grans marques de roba esportiva com Puma, Adidas o New Balance també s’estan proveïnt a dotzenes de les fàbriques que produeixen les seves mercaderies. L’impagament de les hores extraordinàries i els salaris de misèria són comuns també en totes elles.
Guia per a vestir sense esclavitud: sigues mecenes d’aquest nou projecte
Saps d’on ve la roba que portes? Sabíes que milions d’obreres al món treballen per grans firmes de moda a canvi de salaris de misèria? Saps que les treballadores de Bangla Desh que fan la roba per marques com H&M, Zara o Benetton, no cobren més de 35€ mensuals i que treballen més de 60 hores a la setmana? Des del 1991 la Campanya Roba Neta denuncia les condicions d’explotació que viuen les treballadores de la indústria de la confecció. A través d’una xarxa de més de 300 organitzacions arreu del món, la campanya fa pública l’explotació que s’amaga darrera “les últimes tendències de la moda” i dona a suport a les organitzacions de treballadores i de treballadors que, dia a dia, s’organitzen per defensar els seus drets laborals.
QUI SOM?
La Campanya Roba Neta és liderada a l’Estat espanyol per SETEM des del 1997. En aquest temps s’han teixit llaços de solidaritat amb organitzacions de persones treballadores del Marroc, d’Amèrica Llatina i d’Àsia, a banda de treballar conjuntament amb les altres 15 plataformes estatals actives a la resta d’europa.Una part del treball de la CRN és la recerca i la difusió de les pràctiques de les grans empreses.
EL PROJECTE
Fins a l’actualitat, s’han publicat tres Guies per al consum crític de roba (al 2002, 2006 i 2011) que han servit per pressionar a les marques (en especial a les espanyoles) i per facilitar a les persones consumidores aquella informació sistematitzada que es genera a partir del nostre treball diari amb les obreres de la confecció.
L’actual projecte ens permetrà editar la publicació Guia per a vestir sense esclavitud (llibre en format paper i electrònic) que posarà a disposició del públic:
- Informació actualitzada de les pràctiques de les principals firmes de moda europees: Inditex (Zara, Bershka, Stradivarius, Pull&Bear…), Mango, Cortefiel, H&M, C&A, Levi’s…
- Anàlisi de les “falses alternatives”: les trampes per utilitzar la responsabilitat social com a marketing.
- Recollida i sistematització d’alternatives de consum de roba a l’Estat espanyol. Botigues de segona mà, fabricants i dissenyadors/es locals, empreses de moda ètica, mercats d’intercanvi…
El procés d’elaboració de la Guia es podrà seguir a través d’un bloc participatiu en la que consumidors i consumidores puguin fer preguntes i aportar continguts, idees i alternatives.
Tant la guia com el bloc es realitzaran sota llicència Creative Commons 3.0 i en Castellà i Català.
PER QUÈ DONAR SUPORT A AQUEST PROJECTE?
1.Perquè necessitem la màxima independència per investigar les pràctiques de Zara, Cortefiel o El Corte Inglés amb rigor i sense que ens condicionin institucions finançadores.
2. Perquè cada cop som més les persones que no volem ser còmplices de l’explotació de les treballadores de la Xina, Bangla Desh o Marroc, però tampoc ho tenim fàcil per identificar les alternatives.
3. Perquè hi ha alternatives però no tenen el poder de les grans marques per donar-se a conèixer.
4. Perquè si ningú limita les actuacions de les grans firmes de moda, les persones consumidores hem de tenir eines generar canvis i exigir justícia i transparència.
Estrena del documental ‘Perdre el fil’ i col·loqui amb l’associació Attawasol de dones obreres de Tànger
SETEM presenta el documental ‘Perdre el fil’ sobre la producció de roba de treball al Marroc. El reportatge explica les dificultats de traçar l’orígen de la roba dels policies, bombers, jardiners, etc. de les administracions públiques europees i les condicions laborals de les persones que la confeccionen.
En la presentació, el proper dimarts 24 de gener a les 19h, tindrem el plaer de comptar amb dos representants de l’associació Attawasol de Dones Obreres del Tèxtil (Tànger):
- Latifa Tadlaoui: Presidenta de l’associació Attawasol del Marroc. Ha treballat més de 15 anys en la indústria de la confecció, entre d’altres per a empreses espanyoles (Inditex i Mango).
- Aboubakr Khamlichi: Sindicalista i formador de l’associació Attawasol. Ha participat en diverses recerques de la Campanya Roba Neta i visites a Europa.
El documental forma part del programa de Compra Pública Ètica de SETEM, en el marc del projecte europeu Networkwear liderat per SETEM Catalunya i en el que participen altres ONG d’Alemanya, Àustria i Bèlgica, a més de ciutats associades com Viena, Bonn, Manresa i Barcelona. El reportatge ha estat realitzat per l’associació Fora de Quadre amb la col·laboració de la Unió Europea.
Amb la introducció de criteris ètics en la compra pública de roba de les administracions catalanes es pretén implementar mecanismes que permetin assegurar que la roba utilitzada pels treballadors i les treballadores dels nostres ajuntaments ha estat confeccionada lliure d’explotació i d’injustícies.
Quan? Dimarts 24 de gener, 19h.
On? Àgora Catalunya. Plaça Catalunya, núm. 9, 4t-2a (cantonada amb Rambla de Catalunya). Barcelona.
Què? Documental ‘Perdre el fil’ (27′) i col·loqui amb l’associació Attawasol del Marroc.
Més informació:
¿Tu ropa cuesta 80 céntimos la hora?
Entrada publicada al bloc 3500 Millones de El País
Muchas de las firmas de moda españolas que estos días llenan sus escaparates con carteles de rebajas contratan su producción a fábricas y talleres de todo el mundo. Por su cercanía y por las características de su mercado laboral, Marruecosse ha convertido en un importante centro de costura y confección de España y de gran parte de Europa.
La promesa de “desarrollo” a través de la implantación de una industria textil orientada a la exportación es una promesa incumplida en Marruecos. El sector de la confección de prendas de vestir ha alcanzado una gran relevancia para la economía del país y ha generado miles de puestos de trabajo. Pero las ocupaciones creadas no alejan a las personas trabajadoras de la pobreza. Sin perspectivas de mejora en el propio sector y sin que se creen nuevos puestos de trabajo en otros sectores, las obreras de la confección no tienen posibilidad de usar su trabajo precario como trampolín para acceder a otras ocupaciones o a lo que en otros mercados laborales denominaríamos carrera profesional. El tipo de trabajo en el que se encuentran atrapadas limita fuertemente su posibilidad de construcción de redes sociales para mejorar su situación y deteriora su vida personal y familiar.
foto de Carlos Castro
La Campaña Ropa Limpia y SETEM acaban de publicar el informe La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confección en el que analiza los factores que mantienen a las trabajadoras de las cadenas de suministro de las firmas de moda en situaciones de pobreza y de gran vulnerabilidad social pese a tener un puesto de trabajo. La investigación se basa en entrevistas a 118 obreras y en varias reuniones e intercambios realizados gracias a la asociación de mujeres trabajadoras Attawassol. El informe dibuja una vida cotidiana extremadamente dura. Sus jornadas laborales suelen ser de más de 10 horas diarias durante seis días a la semana, a las que se debe sumar una media de 6 horas de trabajo doméstico al día; no saben cuándo deberán realizar horas extra que, por otro lado, son obligatorias; los salarios, de unos 200 euros mensuales, no les permiten mantener a sus familias; y no tienen posibilidad de organizarse para defender sus derechos debido a la falta de tiempo y a las muchas presiones y amenazas que reciben si intentan reunirse con sus compañeras.
Tras pasar por sus manos, la ropa que confeccionan estas obreras llega a los escaparates de nuestras ciudades etiquetada por las más prestigiosas marcas. Las empresas transnacionales se han comprometido, a través de sus códigos de conducta, a asumir su responsabilidad en situaciones de explotación laboral en la confección de sus prendas. Las personas consumidoras les podemos y debemos exigir que hagan efectivos estos compromisos a través de las campañas internacionales y de nuestro apoyo a las obreras que luchan por sus derechos.
Part de la moda espanyola es fabrica a Tànger sota condicions d’explotació
La Campanya Roba Neta i SETEM presenten la recerca ‘La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció’
La Campanya Roba Neta, coordinada a nivell estatal per SETEM, ha presentat la investigació “La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció” que analitza les condicions de vida i treball precàries que pateixen les treballadores en tallers tèxtils de Tànger que són proveïdors de grans marques internacionals. La investigació s’ha realitzat a partir de les vivències de 118 obreres, amb la col·laboració de l’Associació Attawassol.
L’informe descobreix les dures condicions de les obreres de confecció marroquins: excés d’hores de treball, baixos salaris, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no se solen remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuals, i que, de vegades, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves, sovint menors de 16 anys, són considerades aprenents i se les fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant 0,36 € / hora, tres vegades menys que les seves companyes.
Al Marroc, hi ha una forta presència de tallers proveïdors d’Inditex (Zara, Bershka, Pull & Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es respecta el límit d’hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al salari mínim interprofessional garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de pobresa.
Molts dels tallers proveïdors d’Inditex treballen també per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el límit d’hores, realitzant fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango del 2010 ja advertia que els seus auditories havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert un termini de sis mesos per a la correcció d’aquestes problemàtiques.
També s’han recollit testimonis de treballadores de tallers proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce & Gabbana amb condicions laborals semblants.
La deslocalització de la confecció en països com el Marroc ha permès ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons l’autor de l’informe, Albert Sales, “Aquestes empreses tenen a la seva mà la capacitat, tant de generar situacions d’explotació laboral, com d’evitar”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos però, tot i les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.
Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers. Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s’arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques realitzen canvis temporals com donar d’alta a treballadores en la seguretat social, incrementar la salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar a les treballadores sense contracte i amagar a les treballadores menors.
Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen a les treballadores menors al terrat o en caixes de roba buides”.
Què poden fer les grans marques?
Si volen ser realment responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han d’adoptar pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs, sindicats i col·lectius locals de treballadors/es, per poder contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i altres investigacions i iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta celebra que Mango ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors amb alguns actors socials, el que permetrà analitzar els resultats d’aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per esmenar aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores.
Davant les llacunes dels processos d’auditoria, la Campanya Roba Neta convida a les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclouen en els processos de millora de les condicions laborals de la perspectiva de les persones treballadores i les seves organitzacions.
La Campanya Roba Neta recorda que aquesta investigació es centra al Marroc però que les situacions que es descriuen són malauradament freqüents en molts altres països.
La Campanya Roba Neta al Latituds del C33
Grans campanyes internacionals (“No al Sandblasting” i Campanya Roba Neta de SETEM i “Detox” de GREENPEACE) denuncien l’ús habitual de tècniques i substàncies tòxiques en la producció de roba, que malmeten greument el medi ambient i la salut de treballadorxs i de consumidorxs.
D’això tracta el darrer reportatge del programa LATITUDS al canal 33: ROBA TÒXICA
Algunes grans marques ja han començat a escoltar aquestes pressions.
Per veure el reportatge: http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=43337
Emissions a TVC:
Divendres 25 de novembre, a internet.
Diumenge 27 de novembre, a les 20.10, al Canal 33
reemissió dimecres 30 de novembre, a les 23.35, i dijous 1 desembre, a les 17.00, al 33, i
diumenge 4 desembre, a les 15.30, al Canal 3/24
Comença el judici contra l’activista tailandès Somyot
Des del 21 de novembre, Somyot Prueksakasemsuk, veterà activista pels drets laborals i humans, està sent sotmès a judici per càrrecs de lesa majestat. S’enfronta a 30 anys de presó i se li ha negat la llibertat sota fiança quatre vegades, tot i que l’empara la constitució de Tailàndia i el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics de Nacions Unides.
Quan acabi el judici portarà a la presó preventiva més d’un any i, a més, poden passar mesos entre el final del judici i la sentència, la qual cosa perllongaria encara més el seu empresonament. Les condicions actuals del demandat disminueixen la capacitat de Somyot per defensar-se adequadament.
Les autoritats de Tailàndia estan utilitzant l’acusació de “lesa majestat” com a arma per silenciar a les organitzacions i moviments de defensa dels Drets Humans i pro-democràcia. Entre 2008 i 2011 s’han presentat 500 casos de persones acusades d’injúries i menyspreu al rei. Al voltant del 98% dels casos de “lesa majestat” resulten desfavorables per a l’acusat.
Des de la Campanya Roba Neta Internacional juntament amb altres organitzacions internacionals hem enviat una carta al primer ministre de Tailàndia perquè faci respectar els drets constitucionals, garanteixi la posada en llibertat de Somyot i s’esmenin les lleis de “lesa majestat”.
Ajuda’ns a exigir la immediata posada en llibertat sota fiança de Somyot enviant una carta al primer ministre de Tailàndia. Signa la Acció Urgent.
Una representació d’observadors internacionals i tailandesos està assistint al judici contra Somyot i el cas està rebent cobertura des de les xarxes socials. Si vols estar al corrent dels detalls del judici pots trobar actualitzacions (en anglès) al bloc “Free Somyot“, a través de facebok o via twitter.
Taller: maneres de desgastar els texans sense MATAR a ningú
Aquesta tarda hem fet un taller pràctic per aprendre a desgastar els texans sense necessitat de posar en risc la vida de persones treballadores. Com que sembla que Dolce&Gabbana i Diesel no tenen clar que per desgastar els pantalons no cal matar ningú, el taller s’ha fet davant les seves botigues al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Arrossegar-se per terra amb els pantalons posats, ballar refregant-se amb algú que també porti texans, utilitzar ratlladors de cuina o fregar els pantalons amb els fanals del carrer són algunes de les tècniques que poden ajudar-nos a donar a la nostra roba texana aquell aspecte desgastat tan “casual” i “fashion” que necessitem sense necessitat d’utilitzar el sandblasting ni matar cap treballador/a de silicosi.
Globalització neoliberal. Els draps bruts a la indústria tèxtil
Reportatge publicat originalment al Setmanari La Directa núm 244 dins la secció Estirant del Fil
Per Albert Sales i Campos, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya.
La producció de teixits i la confecció de roba va ser esdevenir un dels primers motors de la revolució industrial, caracteritzada també, des dels inicis, per la lluita dels obrers i obreres per unes condicions laborals dignes. Avui, però, les treballadores de la indústria de la roba, deslocalitzada a la perifèria dels països empobrits, segueixen patint a diari la imposició d’unes condicions de treball draconianes. Contra el tòpic, les esclaves de la moda no estan pas al Nord: sobreviuen sobreexplotades al Sud per les grans marques multinacionals.
Esclavatge a la indústria tèxtil: la moda de l’explotació laboral
La repressió sindical, els salaris baixos o les jornades interminables a través de sucontractacions, rere el glamour i l’èxit de grans marques com H&M o Inditex
Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vénen denunciant l’explotació laboral i fent front al silenci mediàtic que envolta el negoci de la confecció tèxtil sota la globalització. Malgrat més de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de “compromisos” públics de les grans firmes internacionals –en reacció a les denuncies realitzades–, avui ens seguim trobant les mateixes situacions que als 90. L’amenaça constant de tancament i de deslocalitzacions i la debilitat dels moviments obrers als països productors segueix contribuint al fet que la realitat amagada rere el “glamour” que ens venen esportistes d’èlit, models i dissenyadors es quedi al Marroc, a la Xina o a Bangla Desh.
Obrera de Tànger. Octubre 2011. Foto de Carlos Castro
Any 2011: el sector global de la confecció continua nodrint-se del treball de milions de persones que viuen en la pobresa malgrat fer llargues jornades laborals. Les pràctiques de compra de les marques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben a l’arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores.
Mecenes per a la Campanya Roba Neta: ajuda'ns a seguir investigant, denunciant i difonent alternatives
Texans assassins
